I comencem amb el tercer llibre, un recull de poemes que rep el nom d'El poema de la rosa als llavis i que va escriure Joan Salvat Papasseit. Començarem parlant de l'autor.
Joan Salvat Papasseit va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894 fill d'una família treballadora i humil.
El seu pare, fogoner de vaixell, va morir en un accident mentre estava embarcat, quan Joan Salvat tenia set anys.
Com que la seva mare no el pot alimentar, passa a viure a l'Asilo Naval Español, instal·lat a una corbeta que estava ancorada al port de Barcelona.
Als dotze anys sent desig d'incorporar-se a l'Església, cosa que no fa.
Als tretze entra d'aprenent d'una adrogueria i després en un taller d'escultura religiosa. Aquí voldrà aprendre l'ofici i va a algunes classes a la Lloja, però acaba abandonant. És llavors que comença a escriure pensaments de caràcter polític.
L'any 1911 comença a freqüentar la parada de llibres que Emili Eroles tenia al mercat de Santa Madrona. Allà coneix el bibliògraf Antoni Palau i Joan Alavedra amb qui fan tertúlia, allà mateix o a l'Ateneu Enciclopèdic Popular on formen un grup que anomenen Grup antiflamenquista pro-cultura. Coneixerà i simpatitzarà amb les obres de Gorki i de Nietzsche.
Amb Joan Alavedra assistirà a unes classes que Jordi Rubió oferia als Estudis Universitaris Catalans. Allà coneixerà Daniel Cardona que l'introduirà a l'independentisme.
El 1914 s'afilià a les Joventuts socialistes, col·labora a la Justícia social de Reus, sovinteja els locals bohemis, entra a la redacció de la revista Los Miserables i adopta el pseudònim de Gorkiano en honor a Gorki a qui admirava.
Entre 1915 i 1016 (sis mesos en total) treballa de vigilant nocturn al port.
El 1916 és empresonat durant dos mesos i un dia arran d'un article que va publicar a Los Miserables.
Continua escrivint articles de caire polític per a diverses publicacions i comença a escriure poemes en català.
Eroles i alavedra li presenten Eugeni d'Ors qui el posa en contacte amb Santiago segura, propietari de les Galeries Laietanes, que li donarà una feina com a encarregat de la secció de llibreria. Allà coneixerà autors noucentistes i avantguardistes, com Josep Carner, J.V. Foix...
El 1916 coneix Torres García i Rafael Barradas que l'introdueixen a les avantguardes, sobretot al futurisme i al vibracionisme.
El 1917 apareix la revista Un enemic del poble. fulla de subversió espiritual on disposarà d'un espai on comunicar les seves idees. Comença a publicar una aforismes que anomena Mots-propis.
Va aplegar els seus articles a Humo de fàbrica (1918).
El 1912 havia començat a festejar amb Carme Eleuterio Ferrer, amb qui es casarà el 1918.
Comença a aparèixer com a poeta, més que com a ideòleg, que segueix les avantguardes. El primer poema que publica com a tal és Columna vertebral: sageta de foc. Paral·lelament es declara part de la divina acràcia i deixa la lluita política.
el 1918 edita l'únic número de la revista Arc-Voltaic, publicació d'influències futuristes on apareix el títol del que serà el seu primer llibre de poemes: Poemes en ondes hertzianes.
Durant l'estiu comença a manifestar-se la tuberculosi i Santiago Segura li ofereix una casa a Sitges on es traslladarà amb la seva dona. També anirà a fer una cura de repòs a Matadepera.
El 1919 neix la seva primera filla a qui anomena Salomé. Arran d'aquest fet escriu unes proses infantils: Els nens de la meva escala.
Torna a treballar a les Galeries on coneix gent nova com tomàs Garcés, Xavier Nogués, Josep Ma López-Picó... i fa de lleibreter i d'editor. Publica el seu primer llibre: Poemes en ondes hertzianes (1919) on palesa la seva admiració per Marinetti i Apollinaire.
El 1920 visita París, l'empremta de la qual es veu a L'irradiador del port i les gavines, el seu segon llibre. Publica el pamflet: Contra els poetes en minúscula. Primer manifest futurista català.
El 1921 edita la revista Proa que tindrà dos números i col·labora a La Publicidad. També es publica el segon llibre que ja hem citat abans.
A finals d'any és internat al sanatori de La Fuenfría a Cerdecilla, Madrid, des d'on escriu poemes plens d'enyorança de Catalunya i que apareixen a Les conspiracions el 1922.
La seva segona filla, Núria, neix el mateix any mentre ell s'està a diversos sanatoris d'andorra i de CAtalunya Nord.
El 1922 publica La gesta dels estels, el 1923 el poema de la rosa als llavis i un fragment més d'els nens de la meva escala.
el febrer de 1924 mor la seva filla Núria, també de tuberculosi, l'agost del mateix any, mor ell a casa seva, al carrer de l'Argenteria de Barcelona.
El 1925, pòtumament, apareix Óssa Menor.
La seva obra poètica ha estat musicada i recitada abastament.
