Aigües encantades de Joan Puig i Ferrater (3)

Cartell de l'última representació

I ara sí, ara comencem amb l'obra.

AIGÜES ENCANTADES 

Temàtica: aquesta obra és, sobretot, un al·legat político-social individualista, una obra compromesa en què es mostra clarament l'enfrontament entre l'individu (científic i artista) i la societat (endarrerida, supersticiosa) en la lluita per denunciar un seguit de circumstàncies que estan frenant el seu progrés i la seva educació.
En aquesta obra hi ha la condemna d'una realitat endarrerida i miserable que mostra la necessitat d'una acció revolucionària que deslliuri l'home de tot allò que el manté lligat al passat: la tradició, la religió i les forces polítiques oligàrquiques. 
És doncs, una obra modernista d'intenció clarament regeneracionista.
El títol ve d'un element natural: unes aigües mortes i mitificades per una llegenda religiosa segons la qual se les considera gorgs de la Verge que hi ha obrat miracles.
L'escenari és un poble que pateix de sequera crònica, a causa de la qual:

• La majoria de la gent que hi viu creu que aquestes aigües són sagrades i no es poden manipular i que la lluita contra la sequera s'ha de basar en els precs a Déu o a la Verge. (visió obscurantista, immobilista i tradicional). 
• Mentre d'altres (un grup de persones del poble liderats per un Foraster) pensen que aquestes aigües podrien ser utilitzades per solucionar el problema de la sequera. (postura científica i progressista).

Per tant hi ha un enfrontament entre els primers que estan guiats per les forces dominants, l'oligarquia religiosa i política representada pel capellà, el batlle i el cacic i que són el poble oprimit que no té prou cultura per lluitar contra aquesta opressió. 

Moment de la representació d'Aigües Encantades

I els segons, liderats per un enginyer (el Foraster) que segueix Cecília (l'estudiant de magisteri), Romanill (manescal o veterinari), Bartomeu (republicà) i Manso (carlí) que no deixen de ser els marginats d'aquest micorcosmos. 
Al mig, Vergès, el mestre, que està d'acord amb els segons, però no s'atreveix a enfrontar-se als primers.

Puig i Ferrater coneixia de primera mà el problema que retrata en la seva obra. Provenia d'un medi rural on havia viscut la tradició immobilista aliada amb el poder i la influència asfixiant i esterilitzant de la superstició religiosa. 
Per tant l'obra s'ajusta a les seves idees sobre la realitat i la vida: cal que el poeta (l'artista, l'escriptor) conegui la realitat per descriure-la i sublimar-la. 
També cal tenir en compte el moment en què s'escriu l'obra: quan l'aparició d'un món urbà més desenvolupat i progressista xoca amb l'endarreriment del món rural: l'oposició món rural / món urbà que es donava també a la realitat: els joves artistes de comarques emigraven a Barcelona per poder expressar lliurement el seu art i les seves idees de progrés. 



Personatge protagonista:
El personatge de Cecília Mentre inicia una rebel·lió que té un doble sentit:

• D'una banda, s'enfronta amb el seu pare, el cacic Amat, a la manera d'un enfrontament generacional entre pare i filla. Ella lluita contra un control gairebé absolut de la seva vida per part de la figura paterna. És, doncs, un enfrontament personal, individual. 
• Però la necessitat d'independència que experimenta Cecília està provocada perquè ha anat adquirint, amb la seva formació com a mestra, una consciència ideològica: a mesura que va entenent la necessitat d'un canvi, d'un progrés científic que deslliuri la massa social de la ignorància i del pes de la tradició, s'adona de la seva inferioritat i de la seva submissió. I és en aquest moment que l'enfrontament amb el pare pren un altre caràcter: Cecília no es revolta només contra la figura paterna controladora, sinó contra la figura del cacic que aquest representa i els problemes que hi van lligats: immobilisme, tradició, ignorància, ordre social per mantenir el control del poble, fanatisme religiós... 

Per tant, Cecília viu un doble enfrontament concretat contra la mateixa persona: enfrontament familiar i enfrontament social. 

Gorgs

Això la converteix en un personatge nou dins del conjunt de l'obra de Puig i Ferrater. Fins aquell moment i després d'aquesta obra, les dones de les seves obres o bé eren dames apassionades, sensuals, que només pretenien la satisfacció dels seus desitjos i sentiments, i que volien dominar els homes a partir de l'ús dels seus encants; o bé dones arrossegades per un destí tràgic. Cecília és l'únic personatge femení capaç de mantenir una actitud racional, que margina els seus sentiments (no accepta les atencions del mestre Vergès i només sent pel Foraster una admiració "professional"). 
No es tracta d'un personatge deshumanitzat i sense sentiments, sinó d'un personatge femení "modern". 

Ibsen
Tots els estudiosos han fet notar la indubtable influència de l'obra del dramaturg noruec Ibsen en el Modernisme regeneracionista. 
Aquí, però , podem parlar d'una influència més directa: concretament, l'obra d'Ibsen que serviria de model per a Aigües encantades és Un enemic del poble. Tot i que no podem dir que Puig i Ferrater la plagiés, sí que és cert que en va fer una adaptació adequada a la realitat catalana.

Ibsen

Punts de contacte:

• Totes dues obres tenen a veure amb l'aigua: les d'un balneari a Un enemic del poble i les d'unes gorges sagrades a Aigües encantades. 
• Hi ha tot un seguit de trets comuns entre els personatges de les dues obres: 
• La figura del doctor Stockmann tindrà el seu paral·lel en el Foraster. Tots dos homes, amb una formació científica i tècnica, per tant, progressista (un és metge, l'altre és enginyer), prenen la iniciativa per aconseguir el progrés dels seus pobles respectius. 
• La figura de Cecília compartiria alguns aspectes del personatge del doctor Stockmann i també del personatge de Kitty, la filla del doctor. Les dues dones són l'element femení que està al costat del protagonista fins al darrer moment, que l'ajuda i l'anima. 
• La postura indefinida i vacil·lant del mestre Vergès tindria a veure amb la dels periodistes Hovstad i Billing, indecisos entre les seves creences favorables a la modernitat i el progrés i la conveniència de sotmetre's a les imposicions de les autoritats (Vergès no pot prendre una postura radicalment oposada a l'oligarquia del poble perquè, com a mestre, la seva feina depèn dels qui governen, Hovstad i Billing han de vendre els seus diaris i conservar els seus anunciants). 
• El pastor Romanill, home independent que hostatja el Foraster a casa seva quan li cal un lloc per parlar al poble tindria el seu equivalent en el mariner Horster, que cedeix la seva casa al Dr. Stockmann perquè hi faci una assemblea 
• El conflicte que mostra Aigües encantades esclata en el si d'una família, la dels Amat, terratinents i cacics del poble. En l'obra d'Ibsen, el conflicte es viu entre dos germans, Thomas i Peter Stockmann: en una s'enfronten pare i filla, en l'altra, dos germans. 

Un enemic del poble

Per sobre de totes aquestes identificacions, però, hem de destacar que el que sobretot recull Puig i Ferrater de l'obra d'Ibsen és una idea i una actitud: l'enfrontament entre un individu (Stockmann-Kitty / Cecília-Foraster) contra una societat immobilista. La principal diferència rau que en una és l'interès econòmic el que evita el progrés (Ibsen) i a l'altra l'omnipotència del poder religiós (Ferrater). 

I ara que ja sabem què ens trobarem, podem començar a llegir l'obra.