I arribem al final de la novel·la.
Capítol XIV: La visita a un pis de solter.
Aquest capítol segueix un ordre lineal i conté tres episodis diferenciats pel temps i per l'espai, tots ells relacionats amb el balanç que l'Ortal li havia presentat a la Pilar perquè el firmés.
 |
| Chubesky |
Al segon, l'Osita arriba amb el balanç. La Pilar, tot i el que havia viscut la nit passada, no recela i és a punt de firmar-lo. Llavors l'Osita li diu que el seu marit li aconsella que no ho faci, que és deficitari i que hauria de consultar un advocat i ella pensa i s'adona del perill que ha passat: en Tiburcio pagat per l'Ortal, aquell vespre que una de les minyones, pel que sembla la principal, havia de ser fora i no l'hauria poguda auxiliar... tot preparat perquè l'Ortal se sortís amb la seva.
I al tercer, totes dues surten de casa i es dirigeixen a cal Deberga per ensenyar-li el balanç. Quan hi arriben, com que ell es nega a posar-se a fer d'advocat i els ensenya totes les estances (simbòlicament és com si els oferís la seva intimitat) nosaltres passegem i coneixem a través dels ulls d'amdues com era un pis d'un burgès ric, decorat amb gust exquisit, ple de modernitat i confort a l'època. La Pilar ho veu tot plena de timidesa, l'Osita amb ganes de descobrir-hi detalls picants que després podrà utilitzar per tafanejar amb les amigues.
Objectes que els criden l'atenció:
 |
| Venus |
A la Pilar sobretot li crida l'atenció la estàtua de la Venus nua i arrupida que la incomoda. De fet, no pot mirar-la, i, a l'hora, no troba cap semblança entre ella i la madonna, cosa que ens pot fer pensar que la imatge li fa sentir una sensualitat que fa seva, quan acaba tenint ganes de mossegar el lòbul de l'orella d'en Deberga i que, per tant, no es troba com la dona angelical que representaria l'altra. També podem pensar que per la Venus només sent gelosia i en la Madona no s'hi troba relfectida per la modèstia natural que la caracteritza.
 |
| Bibelot |
L'Osita, en canvi, sobretot es fixa en la imatge de la verge del Sarto que li recorda algú, en el ventall, en les tres fotografies femenines i en les pólvores, per tant, i deixant a part la imatge, en tot allò que després pot fer servir per tafanejar amb les amigues sobre aquest home que "l'ha correguda" tant. Això ens prova que a l'època el fet que un home anés amb dones de moral "distreta" com ells també en deien, era una marca de cosmopolitisme que no es confonia amb el fet que aquest hagués decidit assentar-se i enamorar-se d'una dona "com cal".
 |
| Kirsh |
Hem de destacar també el berenar que Deberga ofereix a
les seves visitants: d'una banda pel que té de mostra de sibaritisme: dolços, brioxos amb foie, xampany, kirsh; i de l'altra per la voluptuositat que aquestes menges desperten fins al punt que la Pilar sent desitjos de mossegar el lòbul de l'orella d'ne Deberga, i que actuen una mena d'anunci de la que hauríem de trobar després entre la Pilar i en Deberga.
 |
| mossegadeta |
La conversa, a part de ser plena de dobles sentits i coquetejos que fan que l'Osita s'hi senti sobrera en algun moment, és especialment significativa quan en Deberga parla de la seva llibertat a la qual qualifica de "desert". Sabem que als inicis, el personatge n'era molt gelós, què ha canviat ara? El desig que sent per la Pilar, molt més profund que un simple flirteig, fa que també desitgi una ida més a l'ús, allò que nosaltres en diem ara "viure en parella".
 |
| capsa de pólvores |
Capítol XV
Tal i com havien quedat, l'endemà la Pilar va al pis d'en Deberga tota sola. El narrador ja ens indica que hi arriba després de fer unes quantes voltes que només tenen la utilitat d'infondre-li valor.
Quan entra a casa es torna a sentir incòmoda per la Venus (que li recorda el passat disbauxat d'en Deberga i la fa sentir poc segura del físic propi) i molt diferent de la Madonna a la qual troba superior, no debades sempre ha estat sotmesa a gent que no l'ha valorada prou. Ara diríem que la Pilar té un problema greu d'autoestima física.
Pel que fa a la relació entre ambdós, sembla que tot i que no es diuen res els fa l'efecte que s'ho han dit tot, fins al punt que tots dos acaben convençuts que l'altre/a els correspon.
 |
| ventall |
Pel que fa als assumptes legals, a la segona part del capítol veiem com en Deberga s'entrevista amb en Genís Voltas, el marit de l'Osita i la persona en qui han pensat perquè agafi la gerència de la fàbrica. Aquest dóna a en Deberga la informació necessària perquè sàpiga quina és la situació econòmica real de la Pilar, cosa que fa que ell s'adoni que estan igualats en pobresa i que el faci pensar de nou que l'amor que sent és impossible, perquè cap dels dos s'habituaria a una vida modesta, estan com estan tan acostumats al luxe i a l'absència de privacions.
Capítol XVI: I s'acaba així...
Arribem al final i en comptes de passar tot allò que semblava que se'ns havia anunciat des de l'inici ens trobem que:
La Pilar sap l'autèntica situació econòmica del Deberga gràcies a la conversa que té amb Clotilde Pons.
Es resolen els problemes amb la fàbrica motivats per la ineptitud, el mal caràcter i la cobdícia de l'Ortal.
I, quan queden un parell de pàgines, la Pilar es dirigeix sola i amb taxi cap a casa del Deberga i a la porta es troba amb ell. Tots dos es veuen traspuant amor l'un per l'altre i arribem al final.
Per què s'acaba així? Podem explicar-ho de diverses maneres:
- Com ho ha fet, per exemple, Gabriel Ferrater: Oller no va ser capaç de donar un altre final a la novel·la perquè el seu caràcter conservador li ho impedia. Com podia dir-nos que Pilar i Deberga decidien viure en concubinat, si durant tota la novel·la s'ha mostrat completament contrari a aquesta idea? Com podia dir-nos que decidien casar-se i viure en la pobresa si també ens ha anat formant la idea que era impossible que cap dels dos visqués renunciant a la comoditat a la qual estaven acostumats? Doncs va decidir no dir-ho i li va quedar la novel·la com incompleta.
- O com diu Enric Cassany o Alan Yates, que a les novel·les no cal que tot quedi explicitat i que els finals oberts de vegades són una solució reeixida, així el lector ha de decidir amb quin dels dos finals possibles es queda. Hem de tenir clar que quan la Pilar diu "Trafalgar 10" trenca amb tots els condicionants que l'han esclavitzada i li han impedit que es realitzés com a persona plena i lliure que, a més, conté la victòria de la història d'amor de Pilar i Deberga per damunt de les convencions socials
- Hi ha qui afegeix a més que el final obert és més atractiu i suggerent, cada lector és clarament diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada