I ara que ja hem llegit i analitzat l'obra, parlarem una mica de l'autor, de la gestació i dels seus aspectes formals.
Narcís Oller i el Modernisme.
Novetats formals, temàtiques i estilístiques a Pilar Prim.
Quan sortí publicada, el 1906, va ser ben rebuda tant per la crítica com pel públic i el mateix any se'n va fer una segona edició. El 1912 se li va atorgar el premi Fasthenrat.
La seva publicació coincideix amb:
Estructura:
La llengua literària:
Biografia:
Narcís Oller i Moragas va néixer a Valls (Alt Camp) el 1846, i va morir a Barcelona, el 1830.
Orfe de pare, fou educat pel seu oncle i estudià Dret a Barcelona, on acaba vivint a partir de 1873. Inicialment va treballar d'oficial de secretaria de la Diputació Provincial i després va fer de procurador dels tribunals.
D'ideologia catalanista i conservadora, va tenir relació amb escriptors com Àngel Guimerà, Emili Vilanova, Víctor Català, dels catalans, i amb Benito Pérez Galdós o José Ma Pereda dels espanyols.
Creia que la novel·la s'havia de basar en la realitat, filtrada per la visió que d'ella tenia l'artista. Les seves novel·les fan això, cosa que les converteix en sentimentals i moralistes.
 |
| Narcís Oller |
Obra:
No va ser, ni ho va pretendre mai, només un escriptor. Ell escrivia quan la feina li ho permetia, podríem dir que era un escriptor vocacional en un temps i amb un caràcter que no permetia que ni es plantegés la seva professionalització.
Va escriure un total de 6 novel·les i, actualment, se'l considera l'iniciador de la narrativa culta moderna catalana perquè, tot i les seves mancances, va saber escriure les seves obres amb una llengua catalana prou digna.
A més, en el seu temps, va aconseguir, com els seus coetanis Verdaguer i Guimerà, una certa fama a Europa.
- 1879: publica el recull de narracions Croquis del natural i guanya un premi de narrativa als Jocs Florals amb el conte: Sor Sanxa.
- 1880: guanya el premi de narrativa als Jocs Florals amb Isabel de Galceran.
- 1882: publica La Papallona, la seva primera novel·la
que va obtenir un gran èxit de crítica i de públic i va ser traduïda a diversos idiomes, com el rus, el castellà o el francès. A l'edició francesa, Émile Zola en va fer el pròleg on destacava la distància que hi havia entre aquesta obra i les naturalistes.
La papallona - 1884: publica La bufetada i Vilaniu, dues novel·les.
- 1888: publica el recull de contes: De tots colors.
- 1890-92: publica la seva obra més ambiciosa, La febre d'or.
- 1894: sota pseudònim fa una paròdia de La intrusa de Maeterlink, que titula La brusa.
- 1899: apareix La bogeria.
- 1900: publica Teatre d'aficionats, un volum de traduccions de comèdies sentimentals franceses.
La bogeria - 1906: publica la que serà la seva última novel·la: Pilar Prim.
- Entre 1913 i 1922 escriu les Memòries literàries on explica les seves conviccions sobre la visió que tenia de la literatura i de la pròpia moralitat.
- 1926: publica Renyines d'enamorats, també traducció teatral.
- 1928- 1930: s'editen les seves Obres Completes revisades i amb ortografia normalitzada.
Narcís Oller i el Modernisme.
Tot i que a les Memòries literàries es va manifestar "absolutament refractari a les formes i tendències que anaven dibuixant-se en el nou art batejat llavors de Modernisme", hi ha qüestions que rebaixen aquesta rotunditat:
- Es mostra sensible a qüestions que el Modernisme va plantejar, com la major consideració social de l'artista o la seva professionalització.
- Té bones relacions amb alguns autors modernistes, com Raimon Casellas o, sobretot, Víctor Català de qui va admirar els seus Drames rurals admiració que va desembocar en una relació epistolar que es va mantenir dirant força temps, amb qui va consultar un munt de dubtes que li sorgien mentre escrivia Pilar Prim i a qui va fer interlocutora de les seves Memòries literàries.
- Té una crisi com a escriptor motivada per l'aparició dels narradors modernistes de qui envejava el domini i la riquesa de la llengua literària que feia que trobés la seva ben pobra.
- Pilar Prim té força punts de contacte amb el moviment:
- l'expressió de la lluita entre un individu i la societat.
Nietzsche - el treball amb la llengua.
- els trets simbolistes: refinament sensual, to crepuscular i malenconiós, correspondència entre paisatge i sentiments, referències a Wagner, a Nietszche, a la Madonna del Sarto (prerafaelites).
- L'oposició camp // ciutat, amb la ciutat vista com a espai de civilització i la natura com a espai que dóna forces regeneradores.
- Que la novel·la es centri estrictament en un conflicte personal que implica l'estudi de l'evolució d'un personatge en el seu procés d'autoconeixement i deixa de banda els esdeveniments que són utilitzats només com a motius o marcs d'aquesta evolució.
- Per aquest motiu desapareixen gairebé totes les al·lusions, abundants a la resta de les seves obres, a les transformacions socials i econòmiques que va comportar la industrialització.
- Introdueix novetats en la veu narrativa: renuncia al clàssic narrador omniscient per potenciar l'omniscència limitada i la diversitat de punts de vista dels personatges amb l'estil indirecte lliure. Tria, doncs, un narrador més pròxim al de la novel·la psicològica que provoca la sensació d'abastar una realitat única des de diversos punts de vista i deixa clar que a l'autor li interessa més mostrar-nos l'experiència interior dels personatges que el que els passa.
- La seva estructura és molt més equilibrada que la de les obres anterior, gràcies a un procés de fragmentació i de condensació: selecció d'episodis, estalvi de descripcions...
- Fa un treball força intens en el camp lingüístic i estilístic, tot cercant una major expressivitat i suggestió (adjectivació, comparacions, metàfores, símbols...)
La idea inicial de la novel·la la hi suggereix un fet real que va viure de primera mà i que escriví primer en un conte: Un divendres a la Solís.
Va trigar vuit anys, sobretot estius, a acabar-la, cosa que fa que sigui el llibre que més trigà a escriure, per algunes raons concretes:
- La mort d'Yxart i Sardà que el deixen orfe de guies literaris.
- La superació dels models realistes i naturalistes que ell havia seguit amb més o menys fortuna.
- L'aparició dels narradors modernistes que, en certa manera, el fan conscient de les seves limitacions com a escriptor.
Quan sortí publicada, el 1906, va ser ben rebuda tant per la crítica com pel públic i el mateix any se'n va fer una segona edició. El 1912 se li va atorgar el premi Fasthenrat.
La seva publicació coincideix amb:
- La publicació del recull de poemes Enllà de Joan Maragall, de la novel·la Josafat de Prudenci Bertrana i de Les Multituds de Raimon casellas. Pel que fa al Modernisme.
Modernisme - Comencen també a aparèixer les primeres Glosses d'Eugeni d'Ors a la Veu de Catalunya, d'Els fruits saborosos de Carner i de Les horacianes de Costa i Llobera, pel que fa al Noucentisme.
- Es celebra el Primer congrés Internacional de la Llengua Catalana que proposa la creació de l'Institut d'EStudis Catalans que és una realitat l'any següent.
 |
| Noucentisme |
Estructura:
- Externa: 16 capítols.
- Interna: dues parts, marcades pel canvi d'escenari:
- Els set primers capítols, que passen a Puigcerdà en el context de l'estiueig de la burgesia benestant barcelonina.
- El vuitè comença a Puigcerdà i acaba a Barcelona on passen la resta fins al setze.
- Els capítols IX i X; XI i XII i XIII i XIV es desenvolupen de manera simètrica, cadascun dedicat a un dels dos protagonistes principals.
- Interna: tres parts marcades per l'argument:
- plantejament (I al III): introducció dels personatges, el tema, l'espai, el temps i el conflicte.
- nus (IV al XIII): es configura el doble conflicte, intern i extern, que pateix Pilar Prim.
- desenllaç (XIV al XVI): el conflicte se soluciona amb un final obert.
La llengua literària:
Narcís Oller va ser educat en llengua castellana i els seus primers escrits van ser en aquesta llengua, però, ben aviat, gràcies al contacte amb els cercles de la Renaixença, va fer que passés a escriure en llengua catalana.
Aquest fet va fer que s'hagués d'explicar i posicionar d'una banda i, de l'altra, que hagués de resoldre problemes de caire tècnic.
Per exemple va sostenir polèmiques amb alguns escriptors castellans que l'incitaven a escriure en aquesta llengua perquè pensaven que fer-ho en català el feia perdre públic i possibilitats. Per exemple amb Benito Pérez Galdós que li va dir, literalment, en una carta: es tontísimo que usted escriva en catalán i que va arribar a retreure-li que el fet que fes això provocava que molts espanyols es veiessin privats del plaer de llegir-lo. Ell li explicava que si retratava una realitat catalana no ho podia fer en una llengua que no fos la que en aquella realitat es parlava...
Amb Pilar Prim, Oller havia de ser ja un mestre del llenguatge, no endebades és la seva última novel·la, però com que és posterior a algunes altres ja plenament modernistes, l'escriptor pensa que ell té una llengua molt més pobra que la d'ells. Amb tot fa un treball lingüístic considerable on es poden copsar diversos nivells lingüístics amb una voluntat realista, d'una banda, i d'assemblar-se als nous narradors de l'altra:
- Quan és el narrador qui escriu, no empra arcaismes típicament jocsfloralescos que sí que sortien a obres anteriors.
- Els personatges barcelonins parlen un català ple de castellanismes i d'altres barbarismes (d'origen francès o anglès) que ens poden donar una imatge força acostada a la parla de l'alta burgesia de l'època. Els noms s'escurcen en castellà i els noms dels carrers també es diuen en aquesta llengua.
- Quan parlen en castellà es remarca si en tenen un bon domini (Pilar i Elvira) o si ho fan d'una manera clarament insuficient (els Roig).
- Els pocs persontages que surten d'altres indrets (Puigcerdà i Torelló) no empren aquests castellanismes i sí que fan ús de dialectalismes propis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada