El Romanticisme.

L'altre dia vam començar a explicar el Romanticisme com a període de la cultura europea sense l'ajuda del bloc, avui continuarem amb el seu ajut:

El caminant sobre el mar de núvols

El Romanticisme és un importantíssim fenomen cultural que aparegué a Alemanya al final del segle XVIII, s'estengué per Europa durant els primers decennis del XIX i, fruit directe dels grans canvis econòmics, socials i polítics produïts per 

• La revolució industrial que canvia els mètodes de producció (a causa de l'aparició de les màquines) i marca una nova divisió social on els patrons aportaven el capital i els obrers rebien un salari pel seu treball. Neix el capitalisme, que deixa de basar-se en la satisfacció de les necessitats elementals i passa a fer-ho en el profit sense fi; fa desaparèixer bona part de la societat rural i concentra la majoria de la població a l'entorn dels nuclis industrials.
• La Declaració d'Independència dels Estats Units (1776), que representa l'inici del final del colonialisme.
  
• I la Revolució francesa (1789) que amb el seu lema: Llibertat, igualtat i fraternitat canvia la idea sobre la qual s'havien erigit totes les societats occidentals.
  

Replantejà i canvià tots els esquemes vigents fins llavors i conforma, encara, el nostre concepte de democràcia. Per això hi ha qui diu que encara som romàntics.

El moviment anterior al Romanticisme va ser la Il·lustració que partia de la idea que tot era copsable per la raó. Aquesta actitud es va materialitzar en:

• Una sèrie d'avenços tècnics que van canviar la manera de veure el món i que podem exemplificar en dos de molt concrets: el del microscopi (1590) i el del telescopi (1608).

Podríeu dir per quin motiu?

• L'acceptació del model de vida burgès.
• I l'aparició dels estats - nació que es basen en el principi de la llibertat personal i el de la igualtat política.

Gràcies a l'aparició de la impremta a Europa cap al segle XV, la cultura deixà, paulatinament, de ser patrimoni exclusiu dels grups privilegiats, l'activitat editorial augmentà amb rapidesa, la premsa assolí una gran difusió i, per tant, l'escriptor, fins aleshores sostingut pel mecenatge privat, l'administració pública o les rendes familiars, pogué convertir-se en un veritable professional. Abandonà els salons exquisits de l'aristocràcia, transformà el model d'universitat, es reuní, més que en el clos de les acadèmies, en ateneus i liceus, organitzà tertúlies als cafès, a les redaccions dels diaris i de les revistes, etc. 

Els burgesos comencen a ser els principals consumidors d'obres literàries que apareixen en diaris i revistes, fulletons, novel·les per fascicles... els burgesos no són mecenes, però sí que són els seus patrons comercials. I els burgesos que llegeixen més són les dones que dediquen el seu temps lliure a llegir.

Aquest nou escriptor, sensible a les fluctuacions de l'opinió pública, posà tot els seu èmfasi en un mot: la Llibertat. «Libertad en literatura -escriví Larra-, como en las artes, como en la industria, como en el comercio, como en la conciencia. He aquí la divisa de la época»; «le Romanticisme -afegí Victor Hugo- n'est que le Libéralisme en littérature». 

Goethe, un dels grans romàntics alemanys, defineix l'esperit romàntic com a malaltís, perquè no viu bé al seu present sinó que enyora un passat que idealitza o un futur que creu millor.

Si haguéssim de fer una llista de trets de l'artista romàntic podríem dir que eren, a part de malaltissos com ens deia Goethe:

• Profundament individualistes, el jo creador va agafar la importància que encara té avui en dia. L'art es continua veient com l'expressió d'un talent individual, íntim i subjectiu.
• Es trobaven en crisi permanent, perquè veien que tot canviava ràpidament al seu voltant: l'aristocràcia ha deixat de ser la classe privilegiada, els avenços tecnològics canvien l'economia i la societat...
• Per això es refugiaven en àmbits abans considerats marginals: el món misteriós, el del somni, la fantasia, les tradicions populars, l'exotisme, el viatge...
• Lluitaven contra la societat convencional, contra el destí, contra l'encasellament...
• Tenien una relació molt intensa amb el paisatge i buscaven els que eren poc habituals fins llavors: clàssics, exòtics, misteriosos...
• Reivindicaven la comunió del poble amb la seva terra com la manera d'enllaçar amb les veritables essències del passat. Què va originar aquesta característica romàntica?
• I concebien la humanitat i els estats nacionals com a comunitats d'homes lliures.
• Creien que la societat corrompia i els éssers humans eren bons per naturalesa. Quin mite fa néixer aquesta creença?

Així, adoptà posicions ideològiques que quallaren en dos corrents contradictoris i ben definits. El primer, conservador, confessional i monàrquic, tipificà el període anterior al 1830 i projectà les seves inquietuds sobre el passat medieval; el segon, liberal, irreligiós, republicà i, en certs casos, revolucionari, tipificà el posterior a aquella data i les projectà sobre el futur.

L'un i l'altre, però, oposaren, a la imitatio clàssica, la imaginació creadora i l'originalitat amb els temes següents:

• L'exaltació del jo, l'heroi demoníac parcialment inventat pel poeta anglès Byron (dissortat, rebutjat, malalt, incomprès...)
  
• El paisatge com a símbol: cementiris, ruïnes, espadats, selves, tempestes... o els que anomenem exòtics, i anomenaven no civilitzats com llocs on podien trobar la saviesa originària i incontaminada de l'esperit de la creació.
• El temps com a símbol també: aparegueren les primeres visions d'una edat mitjana idealitzada i la invenció d'èpoques fantàstiques i llegendàries i la idea que l'èpica popular nasqué gràcies a un poble creador indeterminat i fusionat.
• La lluita contra la societat, contra el destí, contra la diversitat i la fe cega en el futur, la justícia i el progrés.
• Incorporaren, al concepte de bellesa, el del lleig i el grotesc.
• Exploraren no la realitat percebuda pels sentits, sinó la realitat interior i, a través d'aquesta, buscaren la Realitat Absoluta i, per tant, treballaren, ja, en alguns casos, amb «somnis i visions». 
• Propugnaren una forma fragmentada, nerviosa, suggerent: hipèrboles i antítesis plenes de violència, adjectivació «patètica» o «malencònica», exclamacions, frases acabades en punts suspensius, noves provatures estròfiques, canvis estròfics i mètrics dins una mateixa composició, barreja de prosa i vers, apunts del poema en prosa...