Pilar Prim, (5) Capítols VIII, IX i X

Capítol VIII - La Pilar es queda sola

Finalment acabarem traslladant-nos a Barcelona. La Pilar passa els seus últims dies a la Cerdanya on l'ambient tardoral ja comença a evidenciar-se, al costat de la fugida dels estiuejans: s'acosta el final de l'estiu, el paisatge s'enfosqueix, en sintonia amb l'estat de malenconia infinita de la Pilar. 

De tota manera ella no baixarà fins que s'hi vegi obligada per la mort sobtada del pare ja que l'abnegació maternal: veu que Puigcerdà va bé per la salut del fill, la manté allà.

No podem dir que no s'anés preparant aquesta notícia des de l'inici de la novel·la, on ja sabíem que es quedava a casa dels cunyats i que estava delicat, però és en aquest que tenim els detalls més exactes d'aquest fet: el pare de la Pilar havia tingut una apoplexia que l'havia deixat delicat i acaba morint d'un altre atac de feridura. 

La solitud i la desesperació s'emparen de la Pilar, sola, sense familiars ni pràcticament amics a qui confiar-se. I és en aquesta situació que en Deberga torna a aparèixer i ella hi confia. Arriba a casa de la Pilar per donar-li el condol i ella de seguida li confia el fill que ha de presidir el dol durant l'enterrament.

Llavors assistim a la primera escena on són tots dos sols. Els sentiments d'ella apareixen i els d'ell també.

Els interromp un sacerdot: una silueta negra que pot representar simbòlicament l'ombra de la censura i del pes de les convencions socials i que, alhora, serveix perquè tant la Pilar com el seu amic sàpiguen la trama que havien ordit els cunyat per casar l'Elvira. L'existència d'aquests plans també tenen una doble funció: en Deberga els comenta sense cap símptoma de gelosia, la qual cosa fa que ell mateix s'adoni, no només la Pilar, que no sent absolutament res per l'Elvira.

La Pilar, però , té por d'una nova desgràcia que, efectivament, acabarà ocorrent.

Deberga li ofereix amb fervor el seu ajut i, alhora, s'adona de la naturalesa dels sentiments que té per la Pilar, som al mig de la novel·la i és normal que ja s'adonin que s'estimen.

Capítol IX  - Deberga enamorat.

El capítol IX es dedica al personatge d'en Deberga, als seus pensaments i al seu estil de vida, del qual, fins ara només en teníem referències indirectes i que ara acabarem de saber del tot.

Deberga s'adona que sent alguna cosa per Pilar i, la seva primera reacció, tot i que abans se'ns havia revelat com a persona no gaire preocupada pel que diran, és pensar què en dirien els seus amics, d'aquesta relació. La diferència d'edat, quan la gran és la dona, no està ben vista. Ell acaba restant-li importància d'una banda perquè tampoc són tants anys (tres o quatre) i de l'altra amb l'ajut de l'argument que l'amor no ha de tenir regles. 
Però després es troba amb un altre dificultat, molt més seriosa i real, perquè aquest amor no pugui realitzar-se: la manca de fortuna personal per poder independitzar-se que l'impediria de seguir amb el tren de vida luxós a què esta avesat.

La reflexió d'en Deberga queda subratllada per la descripció de l'espai on té lloc. Com en tota la novel·la, les accions interioritzades tenen llocs en espais interiors íntims, en aquest cas el seu dormitori, revelador de la seva vida de nebot consentit d'una tia rica. 
I això sí que ho veu insalvable. 

Per tant ha de deixar de sentit aquest amor i creu que el millor que pot fer és reprendre la seva vida d'amants ocasionals i de conquestes fàcils a fi d'oblidar el nou sentiment: l'enamorament de debò.
Destacar també, que la seva tia es fa present a la trama de la novel·la i és retratada també com una caricatura: una dona acostumada a ser cuidada i que fa de qualsevol bestiesa una malaltia que desapareix quan se la distreu. 

Tornant però, a Deberga, el veiem tal i com és: un personatge buit i capriciós que s'aferra al luxe que li ve del que li dóna la seva tia, que no s'imagina una vida dedicada a una altra cosa que a entretenir-se, que en cap moment pensa que el que hauria de fer és començar a pensar seriosament a guanyar-se la vida.

La segona part del capítol s'inicia amb les temptatives frustrades de visitar la Pilar que defuig de rebre'l. Tot i que sap qeu aquest amor no li convé, no se'n pot estar, i es presenta cada dia a casa seva, on, idefectiblement, se li impedeix d'entrar amb l'excusa que la Pilar no es troba bé.
Com que és un home pagat d'ell mateix i té prou experiència en afers sentimentals, acaba arribant a la conclusió que la Pilar fuig d'ell per por.

Després de vagar com un adolescent per la geografia sentimental del carrer on viu la Pilar, ferit en l'amor propi, es distreu amb la lectura de Nietzsche (autor que agradava força als modernistes cosa que ens fa pensar que la cita no és gratuïta, sinó que és volguda) i intentant recomençar l'aventura amb una antiga amant francesa (encarnació del mite de l'època de la dona lleugera per excel·lència), que no té inicialment conseqüències perquè ella li presenta el seu nou amor, però que les acaba tenint, perquè, finalment, ella abandona el seu nou amant i reprèn la relació amb ell. El que no veiem gaire clar és la necessitat d'aquest canvi en l'amant. 

Capítol X - I, mentrestant, la Pilar...

El capitol X és paral·lel al capítol anterior i centrat en el personatge de la Pilar, en els dubtes i la lluita interna que sosté.

Per primer cop a la novel·la es confessa de l'amor que sent per en Deberga i la primera reacció que té és la de fugir i enganyar-se a si mateixa. O sigui que veiem que els fets donen la raó a en Deberga, no el vol rebe perquè s'ha adonat que l'estima.
És llavors quan arriben l'Elvira i els Ortal del seu viatge pel nord, acompanyats d'Amós Echevarria, que ja s'ha convertit en el promès de la noia. 
Ella els rep plorant, ells creuen que aquests plors són causats per la mort del pare de la Pilar i els entomen amb indiferència. Ja saben com és, no se l'estimen gaire i no els impressiona la pena que pugui mostrar.  La Pilar, però, realment plora per la seva filla, se sent trista perquè té por que li hagin triat un mal marit i es nega a parlar amb ella, quan ja estan soles, d'aquest tema. El diàleg que mantenten, ens torna a indicar qe mare i filla no s'assemblen gens. La Pilar hi ha un moment que es troba culpable del caràcter de la seva filla atribuint-lo al fet que va ser concebuda sense amor.
El més interessant, com sempre, és el contrast entre els pensaments d'ambdues i el que no gosen dir-se obertament.

Amb tot, quan Pilar coneix el promès i veu que tant ell com ella semblen tenir-se un afecte real, consent en el casament. 
I la vida passa a tenir, com a principal sentit, el prometage i la preparació del casament.
Mentrestant, Pilar pensa  en Deberga i experimenta un sentiment d'enveja davant de la felicitat de las eva filla.

El capítol acaba amb una sortida a l'exterior: les dou van a comprar guants al carrer de Ferran (Fernando) i es troben a la vídua Roig a la botiga. La vídua els dóna el condol i les felicitacions i diu amb tota la intenció que l'Elvira té molta sort de tenir un promès que no és en Deberga. Aquí veiem que la que vol fugir de la conversa és la Pilar que s'incomoda molt més que la seva filla davant de l'al·lusió al fet que en Deberga s'ha deixat veure arreu amb una cantant francesa (la tiple del Novedades). La senyora Roig ja no sortirà més a la novel·la.