Pilar Prim de Narcís Oller (2). Capítol I.

El primer capítol és la porta d'entrada d'una novel·la i hauria de ser tan important com l'últim, per entendre-la. En aquest hi trobem tot allò que necessita per desenvolupar-se

Alan Yates (1) ens diu: "Pilar Prim comença dins l'escenari tancat d'un compartiment de vagó de primera classe, concebut com a anàleg perfecte de la cambra de la consciència on es respira l'atmosfera de la ment segons la clàssica formulació de Henry James (2). [...] L'encontre d'en Deberga, Pilar Prim i la filla es narra per mediació de la presència, dins del compartiment, d'un quart fil de consciència, el punt de vista del narrador, que s'entreteixeix amb les perspectives, limitades i fragmentades (però amarades d'erotisme subtil) dels personatges ja confrontats a una (pre)figuració del drama psicològic central."

Pilar Prim arrenca amb un viatge real que no és més que una excusa del viatge personal, de l'evolució vital, que inicien els personatges. 

Però fixem exactament quines informacions traiem d'aquest:

• Referents literaris:

1. La trobada casual d'Elvira Dou, Pilar Prim i Marcial Deberga en un tren, pot recordar-nos la d'Anna Karènina i el comte Vronsky de la novel·la Anna Karènina de Lev Tolstoi, com també ens la pot recordar el fet que  la titula amb el nom de la protagonista. (3). Tenim el text d'aquest capítol, que és el XVIII de la primera part d'Anna Karènina, el vam llegir per sobre a classe, i els vam comparar, ara et tocaria a tu fer-ne una comparació més precisa: que tenen en comú i que els diferencia aquests dos capítols?

• Els personatges:

1. Es presenten els personatges principals de l'acció, amb un punt de teatralitat: van apareixent en escena un darrere l'altre per la porta del reservat del vagó de primera classe del tren. La caracterització es fa de manera indirecta i progressiva a partir dels detalls que cada un d'ells va captant i descobrint de l'altre. Així doncs, també descobrim com és el narrador: en tercera persona i omniscient limitat que passa d'un personatge principal a l'altre. 
2. Es defineixen tant pel físic com pel caràcter: sabem que tots tres (Deberga, Pilar Prim i Elvira Dou) són atractius per les opinions que el narrador o ells mateixos ens comuniquen (Deberga, concretament, comparant-les sovint amb menges exquisides) i tenen visions del món diverses: entre Pilar Prim i la seva filla Elvira hi ha contrast:
   
   la filla, soltera i casadora que sembla que té un pretendent que no li agrada, és molt més realista i pràctica i està unida als seus oncles per un afecte sincer (els convida a pujar amb elles a passar uns dies de bona gana, ells són a l'andana acomiadant-les), la mare, vídua i trista, molts més romàntica i somniadora, sembla que no els té tanta simpatia (quan repeteix la invitació, ho fa de manera forçada). Elvira es mostrarà ràpidament encantada amb ell. En canvi, Deberga tot i que les troba totes dues boniques, s'inclina molt més favorablement cap a la mare, de qui ha arribat a pensar que és una germana gran de la filla. Ja tenim, doncs, el triangle configurat. Abans que s'acabi el capítol se'ns informa de les edats i condició de dues dones, recorrent a la tafaneria d'altres viatgers que, suposadament, informen Deberga: Pilar Prim es casà amb el senyor Dou, que li doblava l'edat. Elvira deuria tenir uns dinou anys i a cap de les dues se les coneixia gaire en societat perquè d'una el marit molt gelós no suportava que sortís, i l'altra havia estat de dol fins aquest any. Totes dues tenen en comú, però,  que són refinades, elegants i riques d'esperit, no com la majoria de nous rics que estarien representats per aquests oncles. Aquest refinament sembla que el comparteixen amb en Deberga que, com també es descobreix en aquest capítol, té un aire militar que li ve de família. No debades es diu Marcial.
3. Al voltant del triangle tenim dues figures de qui es destaca la seva fragilitat física: l'Enriquet, per qui marxen les dues dones de vacances, i el pare de la Pilar, que es queda a Barcelona.

• Marc social:

1. Ens trobem situats en el moment d'iniciar l'estiueig, una pràctica de la burgesia en la seva fase de consolidació. Les marques de classe social les percebem pels detalls indirectes que rebem dels personatges: com vesteixen, com són servits... 
   
2. Els ferrocarril:  convertit en un mitjà de transport habitual, en aquest cas per al lleure d'aquestes classes benestants, que ofereix el confort i la rapidesa propis de principis del segle XX.
3. El castell: la visió de les ruïnes del castell de Centelles és el pretext per introduir l'oposició entre els temperaments romàntic (Pilar) i pragmàtic (Elvira).
4. La fàbrica de Torelló: d'on ve la riquesa de la família Dou, però no la classe, ja que com a classe els fabricants són qualificats, per Deberga, de gent "grossera"; i on ja s'intueixen desavinences a l'hora de gestionar-la entre la Pilar per una banda i el seu cunyat i el majordom per l'altra.
5. Deberga, de nom Marcial, és fill d'un militar que fou amic i company del pare de Pilar i havia nascut a Cuba. No sembla que sigui econòmicament
   
   independent.

• L'espai:

1. El compartiment del tren és un espai tancat saturat de sensualitat, de desig, d'intimitat, que pràcticament deixa en suspens el temps i aïlla de l'espai exterior els personatges, tant que gairebé arribaríem a oblidar que som en moviment, si no fos perquè el narrador va marcant les parades de l'itinerari que van modulant el joc de canvi de perspectives narratives. 

• Els referents culturals:

1. La utilització de la  llengua: els personatges parlen un català amb força castellanismes i algun anglicisme (speech) típic del barceloní de l'alta burgesia de l'època, però s'adrecen en castellà als criats, d'una banda i a l'Enriquet, de l'altra. Sabries explicar-ne els motius?
2. L'alta burgesia de l'època, que utilitzava el tren (mitjà de comunicació molt ràpid a l'època) per als seus trajectes llargs, es feia acompanyar del servei. I, mentre ells seien als seus compartiments de primera classe, el servei, a qui retrobaven quan els necessitaven (l'hora d'esmorzar, per exemple, durant la qual mengen mortadel·la i beuen xerès, cosa ben curiosa per a nosaltres), ho feien als vagons de tercera (suposem, tot i que no es diu).
   
3. L'Elvira, com les noies de la seva edat, llegeix, o ho fa veure, per entretenir-se, una novel·la francesa: Le maître de forges(4), que era la llengua que hom considerava de cultura.
   
4. Als trens es podia fumar, i, quan en Deberga ho fa de cara a la finestra per no molestar-les, la Pilar li diu que a elles el fum no les incomoda. Quan creus i per què va començar a canviar la percepció sobre el fet de fumar?
5. Sembla que fins una certa edat els nens podien anar amb el cabell ben llarg, però que quan tenien la de l'Enriquet ja l'havien de dur curt. Què deu fer que a l'Enriquet encara no li hagin tallat? 
6. Wagner (5) es cita com a paradigma del romanticisme quan l'Elvira dóna els motius concrets pels quals viure en un castell seria viure envoltat d'incomoditats.
7. Quan es parla del gust per la solitud, Deberga cita Sèneca (6).
8. Veiem que es considera de bona educació no fer ostentació de les pròpies riqueses davant d'altri, quan el tren para i després va passant, per Torelló.
9. L'última part del viatge s'ha de fer en un landó, on aniran les senyores acompanyades del nen i d'en Deberga, i d'un òmnibus, on viatjarà el servei, ja que el tren no arriba ni fins a Puigcerdà ni fins a Ribes.

   

   landó

   
   

   

   òmnibus

Concloent, doncs, el capítol I presenta una síntesi dels motius temàtics, perspectives i funcions narratives de la novel·la, alhora que té una  funció simbòlica i anticipadora: Pilar Prim i la seva filla Elvira apareixen a l'inici davant la mirada d'en Deberga que en resta ullprès, tot repetint el motiu de llarga tradició literària de l'amor que penetra pel sentit de la vista, i s'allunyen al final del capítol davant la seva visió també extasiada.

Al final del capítol I els camins se separen, però als lectors ens queda clar que s'han de reveure ben aviat.

(1) Professor de la Universitat de Sheiffield on s'ha especialitzat en l'ensenyament del català. Ha fet estudis sobre l'obra de Narcís Oller.

(2) Escriptor i crític literari nordamericà, fou un innovador de les tècniques narratives i en va teoritzar. En la seva evolució com a novel·lista veiem que creix l'interès que té per aprofundir en les ànimes dels seus personatges.

(3)  A més sabem que Tolstoi era un dels novel·listes més admirats per Narcís Oller i hi ha constància que en un viatge a París, l'any 1886, amb el seu cosí, el crític Josep Yxart, va comprar un exemplar d'Anna Karènina en traducció francesa.

(4) Novel·la sentimental, melodramàtica de la qual es va fer una adaptació teatral, de Georges Ohnet.

(5) Wagner: compositor d'òperes romàntic.

(6) Sèneca: escriptor romà que a les "Cartes a Lucil·li" fa un elogi de la solitud.